¿Por qué será que quienes nos dedicamos a la cultura tenemos la sensación de que nuestros administradores no tienen demasiado interés en que trabajemos en condiciones? Me pregunto si la Administración le da la espalda a la cultura porque la teme o simplemente porque le parece perfectamente prescindible. No tengo la respuesta, pero la realidad es que el dinero público le llega a la cultura con cuentagotas. Para que eso no nos deprima demasiado, he publicado en
NÚVOL Un 0'8% de ilusión, que es el porcentaje que este 2017 la Generalitat de Catalunya dedicará a la cultura.
"[...] El desinterès manifest per la cultura dels poders públics ens ha portat a la queixa estèril i la desil·lusió ha niat en els nostres cors. Estem tan mancats d’il·lusió, tan alacaiguts, que ja no ens alegrem quan ens diuen que els diners insuficients serviran per renovar biblioteques, que a l’escanyat MNAC li arribarà una propina una mica més generosa o que l’Ajuntament ha comprat el Teatre Tantarantana perquè no abaixi la persiana. Els arbres de la precarietat no ens deixen veure el bosc de possibilitats infinites que és la cultura [...]."
